Vella rel i fresca saba, petites histories, pel.licula

Com a complement de l´exposició “Vella rel i fresca saba” em plau convidar-vos a veure aquesta pel.lícula on els actors, que amb il.lusió i acceptació han volgut gastar una mica del seu temps, i el paisatge us resultaran familiars i sinó us dic que es feta durant els mesos de juny,juliol i agost del 2007.Per deixar constància dels trets físics i caracterològics dels homes i les dones de Cervià de les Garrigues que han assolit la meta d’una vida plena i longeva.

Vella rel i fresca saba

Contemplem una sèrie d’instantànies que ens fan sentir la bellesa de l’art fotogràfic pel just acompliment dels seus cànons: focalització, enquadrament, captació espontània dels personatges, determinació de l’entorn, dosificació de llum i ombra.... El mèrit de l’exposició, però, rau en l’elecció del tema: deixar constància dels trets físics i caracterològics dels homes i les dones de Cervià de les Garrigues que han assolit la meta d’una vida plena i longeva. És possible que aquest sigui el disparador, més o menys conscient, de la mostra fotogràfica que tenim davant: fer que les imatges vivents de les persones més venerables del poble ens evoquin la faç ja esborrada dels nostres pares, i ens despertin sentiments d’amable dependència. Però el fotògraf ha anat una mica més enllà de tot això. Ha inquirit el rostre de la vellesa més genuïna i serena, ha marcat la frontera dels vuitanta-cinc anys ja complerts i ha anat casa per casa de Cervià per plasmar sobre el paper la subsistència de la saviesa i l’experiència en la maduresa dels nostres avis i padrines. L’expressió de cada mirada, la insinuació dels llavis, la cadència de les mans, tot això que ara contemplem té noms i cognoms. Coneixem aquestes persones, les trobem pel carrer, les hem vist assegudes en cadira baixa a l’hora de la fresca. Avui, però, les podem interpretar millor i, potser fins i tot, hi podem dialogar sense paraules, només entrecreuant la nostra mirada amb la seva, quieta i immortalitzada, darrera la finestra de cada quadre. La lectura atenta dels trets esparsos en mil fotografies ens du a compondre el retrat robot del senat del poble, presa la paraula en l’estricte sentit etimològic. L’observador atent cal que seleccioni els trets peculiars de cada imatge i que després els sàpiga conjuntar en una sola semblança, imaginària, però no pas convencional. Per aquest camí, arribarà a crear un únic perfil, resum dels trets particularitzats dels qui ens parlen des de cada instantània. Aquest rostre final, que l’observador dissenyarà pel seu compte més enllà de la tasca del fotògraf, ens parlarà de rectitud, fermesa, presència d’ànim, esforç, treball, constància, senyoriu, elegància, acolliment, intel·ligència, harmonia, tendresa, autoritat... Lluís M. Moncunill Cirac Cervià de les Garrigues, agost de 2007